Nova
trobada amb Down Lleida! A finals del passat mes de març, el dia
vint-i-cinc en concret, vam compartir jocs i diversió amb els nens i
nenes que estudien Educació Primària de l’Associació, juntament amb els
seus germans i germanes.
L’activitat “Jocs Tradicionals” vol
recuperar alguns jocs de sempre com girar cromos (patacons), les
bitlles, les bales, l'anelleta, el mocador, saltar corda i el palet. Per
jugar-hi només cal emprar materials molt senzills i econòmics que són a
l’abast de tothom i, això sí, posar-hi moltes ganes de passar-ho bé!
El
començament va estar marcat pels nervis i la incertesa de com
resultaria l’activitat. Així el David González de 3r ESO C fa la
següent reflexió: “Al principi estava una mica nerviós perquè no sabia
com comportar-me ni si tot sortiria bé. Però de seguida, un cop van
començar els jocs, va ser molt emocionant, perquè el somriure que tots
duien era indescriptible. Jo em vaig sentir molt feliç, tant que
m’agradaria repetir. Penso també que aquell dia quedarà per sempre en el
record dels nens i nenes que hi van participar.”
El Pol Mestres
de 3r A valora l’activitat com “l’experiència d’un dia diferent” i
destaca la relació “d'afecte i estima” que es va establir entre ells.
Aquesta
és una activitat que ens fa créixer com a persones i ens fa ser
conscients de moltes de les nostres qualitats, aptituds i sensibilitat.
En aquest sentit el David Pallàs de 3r C ha escrit: “Vam preparar jocs
molt bonics per a aquells nens. Vaig sentir-me útil i bona persona.
Aquell dia vaig ser més simpàtic, agradable i amable.”
“No
coneixia ningú amb aquesta síndrome però va ser molt reconfortant. Hi
havia una nena, la Maria, molt activa i juganera, que em va fer gràcia
perquè feia piruetes pel gimnàs. A la Paula li vaig agafar molta estima.
Tant de bo ho féssim més, això!” és el que n’opina l’Aleix Piulats de
3r B .
L’Emma Blasco de 3r B destaca les sensacions que va
experimentar: “Vaig començar a jugar amb ells i era una sensació molt
satisfactòria saber que s’ho estaven passant bé amb nosaltres. A més són
uns nens molt simpàtics i macos. Per mi ha estat un plaer compartir una
estona amb ells.”
D’altra banda l’Aixa Gómez de 3r B va gaudir
sobretot pel fet de poder fer de monitora de nens amb què mai havia
tractat amb proximitat: “Se’ls veu molt bons nens i nenes; tenen moltes
ganes d’aprendre coses noves i ho fan amb moltíssima il·lusió. Una de
les nenes, a la qual vaig agafar molta estima, era molt bonica i
s’assembla molt a la meva cosina que es diu Paula, com ella. Si em
proposessin fer de voluntària amb ells, ho faria molt contenta.”
Finalment
recollim l’opinió de l’Àlex Vilalta qui diu que va congeniar amb una de
les nenes participants. Ell ha escrit el següent: “La veritat és que a
mi m’agradaria molt tornar a fer l’activitat perquè ho vam passar molt
bé ensenyant els jocs. Una de les nenes s’ho va passar molt bé amb mi,
rèiem junts a cada joc que fèiem.”
Uns dies després a classe es
va fer una dinàmica de grup per valorar i reflexionar sobre alguns dels
aspectes de l'activitat i aquí fem un recull d'algunes de les
impressions i expressions:
- Ajudar a fer feliç no costa res.
- És important ajudar a la gent a ser feliç i així no se sent exclosa.
- Aquesta és una activitat que ajuda a ser amable, empàtic i col·laborador.
- Aquest tipus d’acció ens ajuda a entendre que els problemes s'han de solucionar entre tots.
Tots
coincidim unànimement en què ens encantaria poder repetir aquesta
activitat el curs vinent i gaudir de l’alegria i entusiasme dels petits.
També l’Àngela,
la Paula, la Maria, la Noemí, l’Iker, l’Ernest, l’Arnau, l’Eva i
l’Etna, nens i nenes de l’Associació Down Lleida han opinat sobre la
tarda de jocs:
“M’ho vaig passar molt bé perquè vam fer molts jocs” , diu l’Iker.
“Vam
fer lo de la pedreta, vam jugar a caniques. També vam jugar a la
xarranca... i m’ho vaig passar mooooolt bé. Hi havia unes noies molt
guapes!” n’opina l’Àngela.
La Paula afirma contenta: “A mi em va agradar lo dels bolos”.
A la Noemí també li va agradar molt l’activitat sobretot, com diu ella, “perquè estava amb els meus amics”.
La Maria ho té molt clar: “El que més em va agradar són les boletes”.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada