JOCS TRADICIONALS


JOCS TRADICIONALS
Nova trobada amb Down Lleida! A finals del passat mes de març, el dia vint-i-cinc en concret, vam compartir jocs i diversió amb els nens i nenes que estudien Educació Primària de l’Associació, juntament amb els seus germans i germanes.
L’activitat “Jocs Tradicionals” vol recuperar alguns jocs de sempre com girar cromos (patacons), les bitlles, les bales, l'anelleta, el mocador, saltar corda i el palet. Per jugar-hi només cal emprar materials molt senzills i econòmics que són a l’abast de tothom i, això sí, posar-hi moltes ganes de passar-ho bé!
El començament va estar marcat pels nervis i la incertesa de com resultaria l’activitat. Així el David González de 3r ESO C  fa la següent reflexió:  “Al principi estava una mica nerviós perquè no sabia com comportar-me ni si tot sortiria bé. Però de seguida, un cop van començar els jocs, va ser molt emocionant, perquè el somriure que tots duien era indescriptible. Jo em vaig sentir molt feliç, tant que m’agradaria repetir. Penso també que aquell dia quedarà per sempre en el record dels nens i nenes que hi van participar.”
El Pol Mestres de 3r A valora l’activitat com “l’experiència d’un dia diferent” i destaca la relació “d'afecte i estima” que es va establir entre ells.
Aquesta és una activitat que ens  fa créixer com a persones i ens fa ser conscients de moltes de les nostres qualitats, aptituds i sensibilitat. En aquest sentit el David Pallàs de 3r C ha escrit: “Vam preparar jocs molt bonics per a aquells nens. Vaig sentir-me útil i bona persona. Aquell dia vaig ser més simpàtic, agradable i amable.”
“No coneixia ningú amb aquesta síndrome però va ser molt reconfortant. Hi havia una nena, la Maria, molt activa i juganera, que em va fer gràcia perquè feia piruetes pel gimnàs. A la Paula li vaig agafar molta estima. Tant de bo ho féssim més, això!”  és el que n’opina l’Aleix Piulats de 3r B .
L’Emma Blasco de 3r B destaca les sensacions que va experimentar: “Vaig començar a jugar amb ells i era una sensació molt satisfactòria saber que s’ho estaven passant bé amb nosaltres. A més són uns nens molt simpàtics i macos. Per mi ha estat un plaer compartir una estona amb ells.”
D’altra banda l’Aixa Gómez de 3r B va gaudir sobretot pel fet de poder fer de monitora de nens amb què mai havia tractat amb proximitat: “Se’ls veu molt bons nens i nenes; tenen moltes ganes d’aprendre coses noves i ho fan amb moltíssima il·lusió. Una de les nenes, a la qual vaig agafar molta estima, era molt bonica i s’assembla molt a la meva cosina que es diu Paula, com ella. Si em proposessin  fer de voluntària amb ells, ho faria molt contenta.”
Finalment recollim l’opinió de l’Àlex Vilalta qui diu que va congeniar amb una de les nenes participants. Ell ha escrit el següent: “La veritat és que a mi m’agradaria molt tornar a fer l’activitat perquè ho vam passar molt bé ensenyant els jocs. Una de les nenes s’ho va passar molt bé amb mi, rèiem junts a cada joc que fèiem.”
Uns dies després a classe es va fer una dinàmica de grup per valorar i reflexionar sobre alguns dels aspectes de l'activitat i aquí fem un recull d'algunes de les impressions i expressions:
- Ajudar a fer feliç no costa res.
- És important ajudar a la gent a ser feliç i així no se sent exclosa.
- Aquesta és una activitat que ajuda a ser amable, empàtic i col·laborador.
- Aquest tipus d’acció ens ajuda a entendre que els problemes s'han de solucionar entre tots.
Tots coincidim unànimement en què ens encantaria poder repetir aquesta activitat el curs vinent i gaudir de l’alegria i entusiasme dels petits.
També l’Àngela, la Paula, la Maria, la Noemí, l’Iker, l’Ernest, l’Arnau, l’Eva i l’Etna, nens i nenes de l’Associació Down Lleida han opinat sobre la tarda de jocs:
 “M’ho vaig passar molt bé perquè vam fer molts jocs” , diu l’Iker.
 “Vam fer lo de la pedreta, vam jugar a caniques. També vam jugar a la xarranca... i m’ho vaig passar mooooolt bé. Hi havia unes noies molt guapes!”  n’opina l’Àngela.
La Paula afirma contenta: “A mi em va agradar lo dels bolos”.
A la Noemí també li va agradar molt l’activitat sobretot, com diu ella, “perquè estava amb els meus amics”.
La Maria ho té molt clar: “El que més em va agradar són les boletes”.

Comentaris